Institut Milà i Fontanals | Vilafranca del Penedès

  • Full Screen
  • Wide Screen
  • Narrow Screen
  • Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size

Cinc exalumnes en actiu al Milà

Que cinc exalumnes de l’institut Milà i Fontanals de Vilafranca formin part de la comunitat educativa del centre, no passa cada curs. Però sí en aquest 2014-2015. Ens referim a la Trini Jiménez, el Josep Mateu, la Mònica Espinosa, la Susana Ledesma i l’Helena González. En diferents moments de la història del centre van estudiar-hi, van veure canviar l’edifici i el seu entorn, van compartir vivències amb professors i professores que ara tenen com a companys i companyes de feina, van marxar per formar-se en diferents àmbits i finalment el destí els ha retornat a aquest mateix institut per impartir classes o tenir cura de la logística administrativa. Roda el món i torna al born! I nosaltres ho aprofitem per saber-ne més detalls.


 

Aquells anys al Milà!


De tots cinc, n’hi ha tres (la Trini, la Susana i la Mònica) que van viure en la pròpia pell el canvi d’estudis i van passar de l’antic BUP i COU a l’ESO i Batxillerat actuals. Les dues primeres van compartir promoció al Milà des del curs 92-93 fins al curs 95-96.  Primer en barracons al costat de l’institut Alt Penedès i fent les pràctiques del laboratori a les instal•lacions de l’institut Eugeni d’Ors, i a partir del 1993, quan es va enllestir l’actual edifici, van traslladar-se al Milà per a cursar el segon de BUP. La Mònica va arribar-hi el curs 94-95 i hi va completar l’ESO perquè va formar part de la primera promoció que va incorporar-se a aquests nous estudis a partir de tercer. En els altres dos casos, van venir a cursar només el Batxillerat. El Josep manteu va fer-hi el Batxillerat Científic durant els cursos 97-98 i 98-99 i l’Helena González va cursar-hi el Batxillerat Artístic durant els cursos 2005-06 i 2006-07.


Records amb ulls joves


La Trini recorda que els companys d’estudis eren genials i tenien les idees molt clares, cosa que li va aportar el reforçament del seu esperit crític davant de la realitat i el valor de la companyonia per damunt de tot. També té gravat al cor el viatge de fi de curs a Budapest i tots els  aprenentatges que va guanyar al Milà. La Susana subratlla la singularitat de ser pocs alumnes al començament, que es coneguessin tots i que hi hagués un ambient molt distès en el millor sentit de la paraula, també respecte del professorat amb qui tenien una relació molt estreta. A part dels estudis també té molt present el grup de teatre que van formar amb la Montse Martínez, professora de català, amb qui més o menys un cop al mes marxaven a Barcelona per assistir a alguna representació sonada, com ara “Germans de sang” o “El mercader de Venècia”. També recorda el viatge de fi de curs de Tercer de BUP a Praga després de vint-i-sis hores en autobús, les activitats pro-viatge que van realitzar i els dies que van passar a Eivissa amb la professora de Català. Per la seva banda la Mònica té molt present l’experiència d’estrenar alhora edifici i estudis i el fet que tot era molt recent i com que el Milà va ser dels centres que es va avançar a la reforma educativa, segons ella l’organització s’anava adaptant segons la marxa. I afegeix “recordo que al nostre centre li deien la presó i que fins i tot van haver-hi samarretes, però no li deien així per no deixar-nos sortir, tot el contrari, en aquell temps no hi havia el control d’assistència d’avui en dia (faltar a classe era el teu propi perjudici, tu eres l’únic responsable), li deien així perquè els murs eren grisos pel formigó, tot el contrari d’avui en dia que les parets tenen vida i una història a explicar”. L’Helena té un gran record d’alguns professors i professores amb qui ara comparteix avaluacions i sobretot del fet que aquest centre li va permetre començar a formar-se decididament en el món artístic. I el Josep recorda molt la pinya que va fer amb els companys d’estudis, algunes “petites gamberrades” que no ens ha volgut confessar perquè avui no les tolera en els seus alumnes i alguna sessió accidentada al laboratori tot fent disseccions animals.


Un professorat inoblidable


Diuen que la memòria és selectiva i alguna cosa tenen a veure les persones que deixen petjada en les altres. També en el món de l’ensenyament. Els cinc exalumnes actualment actius al Milà recorden amb afecte alguns docents que els van marcar. Sigui pel que els van ensenyar o sigui senzillament perquè els van ensenyar a aprendre i a tenir un esperit crític. La Trini Jiménez té molt presents encara l’Andreu Escolà i la Montserrat Martínez (de Català),  la Lola Chico (de Castellà), la Mercedes Carpio (de Literatura castellana), el Josep Porcell (que va ser company de feina fins fa setze mesos) i la Isabel Cabrera, companya actual, que va inculcar-li el valor de la constància i la meticulositat a l’hora d’aprendre ciències. La Susana Ledesma subratlla també el record d’aquests professors i hi afegeix la Maria José Torrijos (que ara retroba dins l’EOI), l’Elisabet Ribé i el Fede (que va dirigir el centre durant un curs). Per la seva banda la Mònica Espinosa té present encara el Miquel Àngel (que era cap d’estudis, que feia matemàtiques i que va exercir de veritable tutor davant la incertesa sobre el futur acadèmic de la seva promoció). També el Lluís Garcés (que era el seu professor de francès en uns moments en què s’anava imposant l’anglès) i sobretot recorda amb molta estima l’Anna (la seva tutora de segon de Batxillerat) que va animar-la molt durant tot el curs i va ser un suport fonamental perquè continués els seus estudis. En el cas de l’Helena González subratlla el record de la Montse Marí (que era la professora de la seva modalitat, que fa poc va tutoritzar-li les pràctiques docents i que ara és la seva cap de departament), també una professora de nom Eulàlia que va introduir-la amb passió en el món del vídeo, de la fotografia i del cinema. També el Ferran Paredes (amb qui va fer les primeres immersions en el món del programari informàtic aplicat a la imatge, i que ara és el seu cap d’estudis) i el Lluís Garcés (que la va endinsar en el mon del vídeo i la producció cinematogràfica i a qui justament ha substituït després de la seva jubilació). Per últim el Josep Mateu recorda molt l’Antonio Moreno (que es va jubilar fa dos cursos i a qui anomenaven Johannes Kepler per la seva semblança amb l’astrònom). També el Joan Trilla (professor de Física que es negava a posar deus amb la idea que la perfecció no existeix), l’Andreu Escolà (que quan explicava fonètica sempre pronunciava amb contundència la paraula “anxova”). També recorda els exàmens que el Lluc Cabanach (ara company seu) feia cada setmana i després penjava puntualment les notes al suro de la classe. També té present la Maite (professora de Química que feia que la matèria fos fàcil i que va condicionar que després ell estudiés enginyeria química), a més del Josep Porcell (“amb les seves interminables històries d’història moderna”) o el Pere Martí (“que ens deixava atònits amb l’explicació de teories filosòfiques amb un vocabulari que la majoria dels alumnes desconeixien del tot”)


 

Van emprendre el vol i van tornar a aterrar


Després d’estudiar a Barcelona Filologia castellana ara la Trini forma part del Departament de Castellà del centre i imparteix la matèria a segon i quart d’ESO, a més, i des de fa uns quants cursos, forma part de la Junta directiva del Milà i exerceix el càrrec de coordinadora pedagògica. La Susana va estudiar Filologia anglesa i hispànica, segons reconeix “gràcies a l'empenta de la meva tutora de segon de BUP i professora d'EF, la Núria Ventosa” i des d’aquest curs 2014-15 exerceix el càrrec de cap de Departament de Llengües Estrangeres, és tutora d’un grup de 4t. d’ESO i imparteix la matèria tant a 3r, com a 4t com a 1r de Batxillerat. Per la seva banda la Mònica va estudiar un cicle de Grau Superior en Administració i Finances i des de fa uns cursos treballa a la secretaria del centre, a més d’estudiar anglès. L’Helena va estudiar Belles Arts a Barcelona, després va anar a Londres a estudiar anglès durant set mesos i de nou al país va fer el màster obligatori per poder treballar a l’ensenyament secundari. Ara és tutora del grup de primer de Batxillerat Artístic, professora de Visual i Plàstica a l’ESO i professora d’audiovisuals i tècniques gràficoplàstiques al Batxillerat. I com ja hem dit el Josep va cursar els estudis d’Enginyeria Química Superior i un postgrau en formulació química a la Universitat de Barcelona, i ara imparteix la matèria de Física i Química i també és tutor d’un grup de Batxillerat Científic.


Res no és etern, excepte el canvi!


Si els descobrim en una fotografia de quan eren alumnes, tots cinc han canviat força d’aspecte físic. Això sí, cap a millor, com l’edifici de l’institut. Quan la Trini va retornar al Milà li va costar reconèixer el lloc on havia estudiat. I ens confessa “Tot i que la meva promoció va estrenar l'edifici l'any 92-93 en aquells moments no hi havia ni un sol arbre al pati i ara ha millorat moltíssim en aquest sentit i el centre s’ha convertit en un lloc molt càlid”. També va trobar a faltar la sala d'actes, un lloc on es trobaven sovint tots els cursos de BUP i feien, entre d’altres, els Jocs Florals, de gran record. La Susana també troba a faltar la sala d’actes (on havia representat diverses obres de teatre) i afegeix que gairebé ha canviat tot del Milà menys la seva essència. Pel que fa la Mònica quan va arribar també va trobar a faltar la sala d’actes (situada on avui hi ha els tallers) i li van sobtar els canvis en el vestíbul, perquè a la seva època era molt més ampli i la gran quantitat de plantes i arbres que hi ha al pati.  L’Helena remarca un canvi en positiu. La gran dotació de noves tecnologies que hi ha al centre, amb pissarres digitals i canons a totes les aules que, segons confessa, li faciliten molt la seva feina. I al Josep li va sobtar el canvi d’ubicació dels grups, “quan jo hi estudiava els alumnes de Batxillerat estàvem al segon pis on ara hi ha els alumnes de 1r i 2n d’ESO i teníem la terrassa per nosaltres on la gent sortia entre classe i classe”.


Voler és poder!


Un desig compartit pels cinc exalumnes va ser poder treballar algun dia al centre on es van formar. Així que es va veure destinada al Milà la Trini ho va celebrar amb una bona ampolla de cava al costat de la seva família. La Susana també està encantada de formar part activa del centre. Un cop aprovades les oposicions  la Mònica tampoc no va dubtar gens en demanar el Milà en primera opció. El Josep hi va arribar en substitució d’un altre professor i ja fa gairebé cinc anys que forma part del centre. I l’Helena també tenia moltes ganes de poder formar part del centre on va estudiar per poder contribuir-hi de la millor manera i també agraeix al déu de l’atzar que li hagi regalat l’oportunitat de fer-ho.


Amb molt de respecte


La Trini ens confessa que treballar al costat d’alguns dels seus exprofessors i exprofessores li ha produït una sensació molt especial, amb una barreja de respecte antic i incertesa inicial per si t’acceptaran com a companya perquè sempre s’aprèn de les persones amb més experiència. La Mònica subratlla la singularitat de conèixer altres vessants humanes dels que un dia li van fer classe. Com a administrativa amb ells no comparteix avaluacions però sí gestions, esmorzars, dinars...  L’Helena també ha viscut una sensació “estranya i alhora molt agradable perquè s’ha sentit molt ben acollida pels seus exprofessors i pels altres companys”

Cinc exalumnes avui convertits en cinc actius de l’institut Milà i Fontanals, cinc vivències personals lligades a aquest centre vilafranquí plenes d’anècdotes que han estat de molt ben compartir. Diuen que qui perd els orígens perd la identitat. Potser sí. Però el que és segur és que ha estat un veritable plaer identificar-nos una estona amb la seva experiència singular. Moltes gràcies a tots cinc i per molts anys al Milà!


Joan Pinyol


 


 

El documental "Avi, et trauré d'aquí", projectat a Colòmbia

El documental "Avi, et trauré d'aquí!", que dóna visibilitat televisiva a la lluita del Joan Pinyol, professor del nostre institut,  per recuperar el cos del seu avi matern, enterrat a la força al Valle de los Caídos, s'està projectant aquests dies dins la secció "Sessions especials", en l'actual edició del "Festival Docs Barcelona + Medellín", que es fa del 20 al 26 d'octubre a la ciutat colombiana. La coautora del documental, Montse Armengou, també ha estat convidada a participar en el festival. Armengou va intervenir el passat dijous 23 d'octubre vingut en una "Master Class" titulada “El periodismo de investigación como herramienta de recuperación de la memoria histórica y reparación de las víctimas”. En el següent enllaç podeu veure el tràiler del documental : http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=54484

 

 

 

La Mònica Llurba i també la Marta Babot, a l'Oh Happy Day

Tal com vam comentar fa uns dies enguany una de les nostres exalumnes del Batxillerat Musical concursa en el programa de Tv3, Oh Happy Day, que s'emet els dissabtes a la nit. Ho fa en el grup Amarcord. I en un altre, que s'anomena "Music Box" hi actua la Marta Babot, d'Esparreguera, germana de la Gemma Babot, professora de l'USSE del centre.

La Mònica es presenta així :

"La Mònica, una contralt molt riallera!
- "La meva passió per la música i la interpretació em corre per les venes des de ben petita gràcies al caràcter "farandulero" de la meva familia. Sóc de riure fàcil (adoro els acudits), sóc de poble i m'encanta fer castells."

Molta sort a totes dues!

 

Bàner
Institut Milà i Fontanals